Un cop acabat de veure el film de "Bartolome" et venen diverses reflexions i qüestions en ment, però una de les quals em va passar pel cap, i desprès l'Enric també va comentar, va ser la de si era possible un canvi d'actitud, com la que vam veure del senyor Eusebio. I la veritat és que penso que si, però que no és gaire fàcil aconseguir-ho.
Fent relació amb la pel·lícula, la veritat que en un principi dona molt a pensar que realment l'Eusebio es preocupa més pel Basij per l'interès de poder jugar el torneig de petanca, que no pas per una altra cosa.
Com he dit, aquesta va ser la meva impressió gairebé el llarg de tot el curtmetratge, però no va ser fins al final que no vaig canviar una mica el meu pensament. En el moment en què Eusebio s'entera de que Basij ha marxat, el seu primer impuls és d'insultar-lo perquè els ha deixat penjat pel torneig, però al res reflexiona i li dona al amic del Basij la petanca perquè li doni com a regal.
És en aquest moment quan te'n adones que potser l'Eusebio si que sent un cert apreci pel Basij. Parlo de cert apreci, perquè considero que un canvi d'actitud com aquest és un procés lent i que necessita el seu temps. I no crec que l'Eusebio hagi fet un canvi, sinó que esta en procés d'aquest.
És més, aquest matí ho comentàvem a classe i estic totalment d'acord en què potser amb les persones més grans els hi pugui costar més acceptar a la gent immigrant perquè ells han viscut d'una manera diferent i en canvi nosaltres, ho veiem com una cosa cada vegada més normal.
De tota manera, penso que qualsevol que es plantegi fer un canvi el pot fer, el fet és si la persona esta disposada o no a fer el canvi, tot depen de les seves intencions.
Fent relació amb la pel·lícula, la veritat que en un principi dona molt a pensar que realment l'Eusebio es preocupa més pel Basij per l'interès de poder jugar el torneig de petanca, que no pas per una altra cosa.
Com he dit, aquesta va ser la meva impressió gairebé el llarg de tot el curtmetratge, però no va ser fins al final que no vaig canviar una mica el meu pensament. En el moment en què Eusebio s'entera de que Basij ha marxat, el seu primer impuls és d'insultar-lo perquè els ha deixat penjat pel torneig, però al res reflexiona i li dona al amic del Basij la petanca perquè li doni com a regal.
És en aquest moment quan te'n adones que potser l'Eusebio si que sent un cert apreci pel Basij. Parlo de cert apreci, perquè considero que un canvi d'actitud com aquest és un procés lent i que necessita el seu temps. I no crec que l'Eusebio hagi fet un canvi, sinó que esta en procés d'aquest.
És més, aquest matí ho comentàvem a classe i estic totalment d'acord en què potser amb les persones més grans els hi pugui costar més acceptar a la gent immigrant perquè ells han viscut d'una manera diferent i en canvi nosaltres, ho veiem com una cosa cada vegada més normal.
De tota manera, penso que qualsevol que es plantegi fer un canvi el pot fer, el fet és si la persona esta disposada o no a fer el canvi, tot depen de les seves intencions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario