La escuela trabaja la mirada diversa

La realidad asiática y del pacífico se acerca a las escuelas a través del proyecto de educación intercultural de Casa Asia, la Escuela de Bambú, un punto de encuentro donde alumnos y profesores aprenderán a reconocer la diversidad cultural presente en la sociedad. Tai-txi, matemáticas védicas o cocina, todos los cursos se adaptan a los contenidos curriculares de cada ciclo, a los cuales aportan una visión intercultural y de aprendizaje colectivo.

Los niños y jóvenes en edad escolar están cada vez más habituados a compartir aula y experiencias con estudiantes procedentes de países de todo el mundo. Y es que el hecho migratorio, más extraño en las generaciones anteriores, resulta, ya plenamente normalizado en los centros escolares.

De eso se encargan proyectos como la Escuela de Bambú de Casa Asia, que, desde el año 2003, ofrece una amplia propuesta educativa en las escuelas catalanas con el objetivo de reconocer la diversidad cultural presente en la sociedad y aumentar el interés de los alumnos por el continente asiático y la región del Pacífico.

Con cursos que van desde los jardines de infancia hasta la secundaria o las escuelas de adultos, la Escuela de Bambú adapta su oferta a los contenidos curriculares de cada ciclo desde una perspectiva intercultural y más lúdica.

Talleres de matemáticas, teles y vestidos, cuentos orientales y, incluso, cocina japonesa son sólo algunas de las propuestas de la escuela que enmarcan hasta diez países asiáticos: India, Pakistán, Bangladesh, Nepal, China, Japón, Irán, Afganistán, Filipinas y Australia.

Además, las dinámicas de la escuela apuestan por un modelo muy participativo de los alumnos que, tal como explica a la coordinadora del proyecto, Imma Llort, "no es un conocimiento único dado por el maestro si no que lo hacemos entre todos, de diferntes países y experiencias".

Este proyecto se enmarca en un momento en que, aunque la llegada de personas recién llegadas parece que se ha estabilizado, la inmigración asiática todavía no ha parado de crecer, sobre todo la procedente de China, Pakistán, Bangladesh y India.

Los alumnos, protagonistas

Aparte de tratar la diversidad como un hecho cotidiano, la Escuela de Bambú contribuye a hacer que los escolares procedentes de otros lugares|sitios del mundo se sientan reconocidos en su diferencia. Así lo explica el economista y profesora Deepti Golani, para quien "los de fuera saben que aquí se conocen cosas de su país y se oyen protagonistas".

En eso también contribuye el hecho de que todos los educadores proceden de diversos países. De esta manera, el profesor pasa a ser como un espejo para los alumnos, ya que éstos pueden ver como el docente ha superado, con éxito, el proceso migratorio.

La veritat que em sembla una molt gran idea aquest projecte perquè apropa als nens a la realitat intercultural que estem vivint, de forma ben directe. Penso que els nens el veureu tot tant de prop, que ho expliqui també una persona que no és de la seva cultura, que vagin al centre de la Casa Àsia a fer certes activitats,... els fa estar més atents, més animats i amb més ganes d'aprendre que si ho expliquessin a classe i la tutora o professora que ja tenen tots els dies.

Influenciar és fàcil, fes-ho de la manera correcte!

Desprès de la classe de dimecres passat, la veritat que vaig quedar un pèl tocada. El vídeo va ser massa impactant per mi...en aquell moment jo i com la majoria de la classe, ens vam quedar sense paraules per poder descriure el que pensàvem, el que sentíem i és que ara passats uns dies també em suposa una situació molt complicada d’explicar tot el que vaig sentir. 

Amb tot el tema del vídeo vam estar parlant del que es pot ensenyar a nen o no, si existeixen límits o no,... i la veritat que estar clar que hi ha certs vídeos, imatges, ... que has de saber amb quina edat ho mostres, però és important que vegin la realitat tal i com és a vegades. 

Aquí ve també l’ importància d’educar des de ben petits als nens amb els valors del respecte, al igualtat, la tolerància,... perquè els fenòmens del racisme, la xenofòbia, la intolerància... estan cada vegada més presents en els nostres dies. Els centres docents i l'educació que en ells s'imparteix no només no poden quedar al marge d'aquests problemes sinó que, per contra, constitueixen un instrument especialment idoni per combatre i sobretot prevenir aquestes actituds, que atempten directament contra la dignitat essencial de la persona i ataquen el fonament mateix de la igualtat i la fraternitat universal entre els éssers humans, valors elementals que han de constituir els fonaments de l'educació. És des de ben petits que se’ls pot influenciar i s’ha d’aprofitar, però sempre de la manera correcte. Que és la idea que ens vol mostrar aquest vídeo que he trobat sobre la ONU.

Els oblidats dels oblidats!

Aquest dijous dia 3, estava mirant el telenotícies de TV3 i va sortir una notícia que em va semblar d'allò més interessant.

Els malalts mentals a l'Àfrica són "Els oblidats dels oblidats". Aquest és el nom d'un documental que va arribar ahir als cinemes i que també emetrà el programa "60 minuts". Explica la crua realitat de les persones que tenen una malaltia mental a molts països africans, on no reben cap tipus de tractament mèdic i, per por i per ignorància, se'ls encadena. El fil conductor és un reparador de pneumàtics que ha aconseguit rehabilitar 30.000 d'aquests malalts.

Desprès de veure la noticia, de veure parlar a varies persones implicades en aquest documental, em va venir el cap el primer dia de classe. Em va venir al cap una de les frases que vam tenir que comentar i puntuar: "Algunes cultures són inferiors a la nostra." Va ser una frase que es va comentar força a classe, perquè la gran majoria de nosaltres no pensàvem que hi haguessin cultures millors ni pitjors, ni superiors ni inferiors, era el simple fet que creiem que hi ha cultures que en algunes coses no han evolucionat com d'altres.

A molts països d'Àfrica, per no dir la gran majoria, tot el que és el tema de la medicina estan molt enrederits, però perquè són països, cultures, .... que són subdesenvolupats i no tenen els mateixos recursos que nosaltres per exemple.

Aquest documental ens dóna a veure una gran realitat que no tothom és conscient. La manca de recursos, la impossibilitat d'accedir a un tractament mèdic adequat, els pocs recursos de les famílies, sumat a certes creences culturals, provoca que, en massa ocasions, quan una persona pateix una malaltia mental, les famílies es vegin forçades a immobilitzar el malalt encadenant-lo a un arbre o a una estaca, per evitar així que pugui convertir-se en un perill per a la família, per a la comunitat o per a ell mateix.



Aquí us deixo la notícia de TV3

http ://www.tv3.cat/videos/3785953/Els-oblidats-dels-oblidats-Els-malalts-mentals-a-lAfrica

I aquí us deixo el vídeo de la presentació del documental. És un pèl llarg, però és molt interessant escoltar com comença tota la història d'aquest documental. A mi m'ha posat la pell de gallina escoltar aquest simple reparador de pneumàtics. I d'ell amb quedo amb una frase: " Si jo, que no sóc ningú he sigut capaç de fer això, com és que el món va tant malament?" I penso que aquesta pregunta ens l'hauríem de fer tots, com diu Lluis Pinyot.

http://www.youtube.com/watch?v=VU-lib_NQ1I&feature=related

Dret de vot als immigrants?

Desprès de la classe de la setmana passada, vaig tornar amb el cap una mica liat. El debat plantejat era realment interessant i  els companys van arribar a dir coses molt certes. Ara que ja han passat uns dies i tinc la ment més oberta, m’he posat a donar voltes sobre tot el que vam parlar i he estat buscant una mica d’informació.

Actualment ens trobem en una societat pluricultural, és a dir, que vivim el nostre dia a dia envoltats de gent nouvinguda, immigrants que no tenen la mateixa cultura, ni la mateixa llengua, ni la mateixa manera de pensar,…. però que molts d’ells treballen com nosaltres, tenen els papers en regla, tenen fills que porten a l’escola com els nostres fills,… és a dir, formen part de la nostre societat, del nostre estat, per tant, també tenen dret a decidir sobre la política no? Sinó, per què les persones que resideixen habitualment en un país diferent al seu no poden votar en els processos electorals? Què impedeix que les persones que són immigrants puguin gaudir d'aquests drets? Per què en un sistema democràtic com és l'espanyol, encara que podria aplicar-se a tots els de la Unió Europea,restringim d'aquesta forma?                       
La reivindicació del dret al vot és, efectivament, una utopia.

Buscant informació he trobat que per votar en unes eleccions democràtiques, per poder exercitar un dret vinculat a l'autonomia de la persona, la persona ha de perdre la seva nacionalitat. Si els nacionals de països que formen part de la Unió Europea poden votar en les eleccions municipals, sempre que tinguin fixada la seva residència a Espanya, sense perdre la nacionalitat, per què no poden votar els nacionals d'altres països?

Per què no poden votar les persones que són immigrants a Espanya, que tenen aquí fixada la seva residència, que es veuen afectats per les polítiques públiques a nivell estatal, autonòmic i municipal, sense perdre la seva nacionalitat? Fins a quin punt el reconeixement de drets pot dependre de l'existència de reciprocitat entre els Estats? Haurien de, per tant, proposar-se altres criteris, diferents de la nacionalitat, a l'hora d'adjudicar drets de participació com a política com el dret de vot.      
L' impediment d’això, no és físic sinó polític, la qual cosa fa possible que algun dia
pugui aconseguir- se aquest dret. La utopia és realitzable.