El dia 28 d’octubre s’estrena aquí a Espanya “Criadas y señoras”, que és una adaptació de la novel·la de Kathryn Stockett. Porta dues setmanes liderant la taquilla estadounidense i està a punt de superar els cent milions de dòlars de recaptació.
Criadas y señoras explica la història de tres molt diferents i alhora extraordinàries dones que viuen a Mississippi durant la dècada del 60. Totes elles construiran una inusual amistat entorn d'un secret projecte d'escriptura, que trencarà les regles socials i posarà la seva seguretat en risc i d’aquesta aliança tan impensada sorgirà una increïble germanor que inculcarà en totes elles el coratge de transcendir les fronteres que les defineixen i la comprensió que, de vegades, els límits estan fets per ser creuats; fins i tot si això significa posar a tots al poble cara a cara amb els nous temps que corren.
Skeeter, la protagonista és una noia de la bona societat meridional que torna de la universitat disposada a convertir-se en escriptora, i decideix entrevistar a les dones negres que s'han passat la vida treballant al servei de les grans famílies meridionals; això sembrarà una veritable revolució en la seva petita localitat, i encara que Skeeter corre el perill de perdre a les seves antigues amistats, decideix seguir treballant en el projecte i aconseguir que més dones s'atreveixin a explicar les seves històries.
Al veure el tràiler de la pel·lícula em va semblar d’allò més interessant i vaig estar buscant informació i la veritat que té una molt bona crítica. M’encanta l’actitud d’Skeeter, perquè no té por, perquè per sobre del seu “estatus”, de les seves amigues,...vol mostrar una veritat, sense preocupar-se pel que pugui passar.
Es graciós quan una amiga d’ella comenta de fer un wàter fora de casa per la seva criada i ella contesta que potser li haurien de fer a ella. =) Un altre aspecte que m'ha cridat l'atenció ha sigut quan la criada li diu a Skeeter que des de petita ja sabia que seria criada, m'imagino que com ella, moltes de les dones, ja eren filles de dones criades i era el que havien vist des de petites, per tant, sabien que de grans elles també ho serien.
I és que en aquella època, en les bones famílies era lo normal tenir una criada immigrant que cuidés dels nens i lo trist que moltes vegades,com li va passar a la protagonista, els nens sentien que qui els havia criat i cuidat de veritat havien sigut aquestes dones i no les seves mares com hauria de ser.
http://www.youtube.com/watch?v=EhkMOONR7qM
